Avui s’ha fet una nova passa cap a l’objectiu d’assolir la fita de fer un referèndum vinculat jurídicament sobre la independència de Catalunya. I dic jurídicament perquè hom que tingui una mica de criteri se n’adona que la consulta d’avui i les que es faran en els propers mesos són i seran vinculants des d’una òptica social i política.Igual que va passar després de la consulta feta a Arenys de Munt, l’endemà uns veuran el got ben ple i els altres ben buit. L’índex de participació de més del 30% serà vist com un objectiu assolit per als organitzadors, mentre els detractors es recolzaran en el prop del 70% d’electors que no han anat a votar. La veritat és que 1 de cada 3 persones que avui podien anar a votar ho han fet, malgrat la consulta no té cap valor jurídic. També s'ha pogut veure com l'índex de participació baixa quan la població és més gran i també que aquest índex de participació augmenta allà on s'hi han abocat més recursos.
Evidentment el Sí guanyarà per majoria aclaparadora i contundent, com era de preveure, perquè els qui es motiven per anar a votar una consulta d’aquesta mena són aquells que estan convençuts que la independència és el camí. Els qui estan en contra no hi van a votar, com tampoc hi van a votar molts que tenen dubtes sobre la fórmula a triar, però tenen clar que la relació amb l’estat espanyol no ha de ser com ara. Conec força persones que ens els darrers dos o tres anys han passat de tenir clar que no volien la independència a considerar-la una opció no descartable, i això no és casual.
A més hem de tenir en compte un altre gran triomf aconseguit amb el procés de consultes sobre la independència: el ressò internacional que estan agafant. Le Monde, Le Figaro, la BBC, el New York Times, mitjans del Quebec, Escòcia, Itàlia, Alemanya, observadors internacionals de molts països han parat atenció a Catalunya en la jornada d’avui. I no hi ha dubte que ho han fet perquè és el primer cop que succeïx una cosa com aquesta. Que la societat civil d’un país tiri pel dret i, tot i comptar amb les traves legals i administratives de l’estat, convoqui una consulta ciutadana sobre un tema com la independència no ha passat enlloc més i òbviament no ha passat inadvertit. D’això se’n parlarà cada vegada més fora dels límits de l’estat espanyol.
Avui he viscut la jornada electoral a Manlleu, acompanyat per companys i companyes d’Horta-Guinardó i el que hem pogut observar és una consulta feta amb molt de rigor, amb molta seriositat i amb un sistema que dona credibilitat als resultats. El respecte i la llibertat d’elecció han estat presents en una jornada d’expressió democràtica exemplar. Aquells que pretenien associar l’independentisme a un perfil radical, sectari i gairebé delictiu han quedat sense arguments i el més important és que el món ho ha vist i demà la premsa internacional parlarà d’això, sense cap mena de dubte.
A Manlleu hem tingut oportunitat de parlar amb un corresponsal del Quebec i allà estan seguint el nostre procés amb molta expectació. Ens ha preguntat per quan farem una consulta a Barcelona i li hem fet cinc cèntims del punt en què ens trobem. També hem compartit una estona amb en Pere Prat, alcalde de la població i hem coincidit amb en Joan Puigcercós.
Avui, en veure com ha funcionat el procés a Manlleu i a la comarca d’Osona en general, he agafat molta confiança en comprovar que el sistema informàtic utilitzat és fiable. Això facilita molt la part tècnica en una futura consulta a Barcelona. Ara el que toca és treballar la part prèvia: aconseguir prou voluntaris i voluntàries i involucrar el teixit associatiu de la ciutat en un moviment d’expressió democràtica sense precedents. Un moviment que ha de veure culminat el procés a la capital del país, Barcelona.
En qualsevol cas, el procés avança i és obert. Potser encara han de venir sorpreses pel camí i espero que siguin agradables.
1 comentari:
Sobre la valoració positiva o negativa del resultat de les consultes del 13-D, en la meva opinió ha estat un éxit rotund i fins i tot, per als independentistes més pesimistes, una agradable sorpresa. Els contraris a l'independentisme fan una lecura interesada marcan l'accent en que som quatre gats, i parlan de fracàs pel fet de hagui estat poca gent.
Doncs bé, la realitat, si es fan el números com cal es la següent:
Que hagués pasat si els partidaris del no haguessin anar a votar?
Bé, fem les comptes:
Europa va considerar els requisits per a que un referendum per l'indepenència fos legal, un 55% de participació i un 51% de vots favorables.
Si el 13-D hagués participat el 55% i donant per supossat que els que no van votar eren partidaris del NO (que es molt suposar, jo conec gent del SI que no va poguer votar per no tenir el domicili al DNI tot i estar empadronats, i d'altres que no ho van fer per que no era vinculant)
Pero bé, donant per suposat que fossin tots negatius, i aguessin votat, el resultat, amb un 55% de participació hagués donat com a resultat un empat tecnic entre el SI i el NO. O sigui, molt a prop de complir els requisits per a ser acceptats per Europa.
Fracas?? sisplau! es un éxit rotund!! impensable fa poc temps.
Mes aviat crec que el que tenen es por, molta por de veure que els catalans tenim la independència a tocar.
I això es només el començament d'un procès que ens portarà tard o d'hora a l'objectiu sommiat... ser un país lliure i independent integrat a Europa.
Només cal que anem tots a una, deixem-nos de tirarnos els trastos entre nosalttres i ho tenim fet!!
Publica un comentari a l'entrada