Va haver un temps no gaire llunyà en que en el centre de la política hi havia temes d’interés per a la ciutadania. Era un temps en que es parlava del dèficit fiscal, d’impulsar noves lleis per dotar-nos de més autogovern, d’acabar d’una vegada per totes amb el terrorisme d’ETA, de potenciar un estat del benestar que arribés a tothom, de retornar els papers de Salamanca (tots) per fi, d’impulsar una llei per la recuperació de la memòria històrica, de publicar les balances fiscals, de recaptar els nostres impostos a casa, de decidir quin model de país volem els catalans i catalanes, de poder gestionar adequadament l’arribada de nous catalans, d’aconseguir que el català fos reconegut llengua oficial a la Unió Europea, … i així tantes i tantes coses.
Què ha passat en només quatre anys?. Bàsicament una cosa; que ens ho vam jugar tot a una carta. L’Estatut de Catalunya i la confiança de que amb Zapatero de president les coses canviarien. I al final ni una cosa, ni l’altre, ni cap de les coses importants que teniem a la llista. Estem igual o pitjor perque la il•lusió costarà de recuperar.
En sentit autocrític he de dir que tots hem estat corresponsables de la situació, però responsables només uns quants. D’altres potser encara amb la il•lusió de salvar alguna cosa demanem fer front comú a Madrid per reclamar que l’Estatut que es va aprovar en referèndum, comenci a desplegar-se de forma seriosa. No deixa de ser curiós que els primers en manifestar-se en contra, a part del PP es clar, siguin els d’ICV-EUiA. I la gent es pregunta per què vam anar a votar l’Estatut i per què vam anar a votar la Constitució Europea, per exemple. De què serveix aquest desgast? De què serveix anar a votar, si la voluntat del poble no compta pel sistema? De què serveix participar en els processos mal anomenats “de participació ciutadana”, si els projectes ja es presenten dats i beneïts i només s’accepten petites aportacions poc significatives? De què serveix parlar de la Barcelona dels barris si el que es preten fer als barris és canviar la fisonomia i de pas també les persones que hi viuen? Hi ha barris que són com són i no cal fer net amb ells. El que s’ha de fer és fer-los acollidors especialment per a la gent que hi viu.
És tot això el que cansa a la gent. Els partits ens mirem massa el melic i tot i que ens preocupen aquests temes no ho sabem transmetre a la gent.
Si volem que la política recuperi el prestigi que sincerament crec que mereix, hem de fer que totes aquestes coses tornin al centre de la política, perque aquestes són les coses que interessen de debó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada